EUFEMISMO: cambiar una palabra malsonante por una que suene bien.
L'exemple d'aquell dia de classe a les escoles nacionals de torroella davant l'amargada senyoreta CASADO va dur a l'expulsió permanent la pobra rosarillo, altrament dita Roser.
Ella sabia per casa seu que COLLONS era una paraulota malsonant car la mare sempre que el pare quan no arribaven els sifons que en torrent havia de fer arribar, empipat renegava i deia.
- Collons ja me'ls portarà tard, ara que tinc el gel a les neveres quan arribin els sifons ja tot s'haurà desfet i res es podrà refrescar
I la mare el recriminava:
- Home Pere! no diguis COLLONS davant la mainada, que tot ho copien i després ho diran on no toca
La Rosarillo que era llesta com una centella i es fixava en tot, havia vist com la veïna, la Julieta, una dona ja granada que es pensava que encara era jove i es pentinava i maquillava, sobretot es pintava el llavis de rouge com si esperés l'amant, sempre deia als xicotets que se n'enfotien convidant-la a anar al ball
- Segur que no tens CATAPLINES de convidar-m'hi...
I la resposta que el pare donava a la mare quan el renyava per renegar amb els penjolls masculins era dir-li
- Què vols? que digui CATAPLINES com diu la Julieta?
Així que el que era un EUFEMISMO com demanava que exposés la señorita Casado, la Rosarillo ho tenia clar i va donar l'exemple en veu alta en aquella classe resclosida per l'ambient del moment on tot era pecat, no es podia dir i menys pensar. Va deixar anar
- Señorita Casado yo sé un eufemismo
- Ah, sí? Pues venga va dínoslo, sabionda
- Collons se dice Cataplines como eufemismo.
Ja hi van ser pel tros.
- Señorita Pujol lo suyo es increíble, venga aquí que nos vamos a ver al director. Usted no puede seguir ni un minuto más aquí en clase porqué solo hace cosas para soliviantar a las demás niñas, ¿Como se le ha ocurrido semejante palabrota? ¿Lo hace exprofeso, verdad? Con tal de darse lustre, para que las demás se rían y no me tengan respeto, pues ahora sabrá lo que quiere decir autoridad. Queda usted expulsada de esta escuela.
Sense entendre de qué anava aquella ofensa per haver donat un exemple claríssim del que era un eufemismo segons deia el diccionari, va arribar a casa abans d'hora amb dubtes de no haver entès bé allò de l'expulsió.
A casa no hi van parar gaire amén. El pare va encarregar la mare que anés a llogar la senyoreta maria que feia classes particulars a la mainada i la Roser va seguir aprenent a llegir, a escriure i a comptar en aquella taula llarga com un dia sense pa al costat d'aquella bonifàcia que feia classes de repàs per a moltes de les seves antigues companyes de les escuelas nacionales. la senyoreta maria teresa si se la trobava pel carrer sempre la saludava mb un somriure contenta de vuer-la i al cap d0un temps el fet va arribar a orelles de l'amargada de la señorita Casado i no se sap si fou ella o la direcció de l'escola que van denunciar als seus pares per tenir la nena sense escolaritzar. de tot això ella no en va saber res, i bé que van fer sons pares perquè d'aquesta manera no va patir cap trauma ni es va haver de responsabilitzar de culpes fictícies per haver dit allò que es demanava que digués i no haver encertat en la paraula.
La mare però va anar a veure la senyora Mascort per a demanar-li que li fés de bo amb les monges negres, car no podien pas tenir la nena fora de l'escola. Aquella bona dona, influent com a bona força viva de la ciutat va fer l'encàrrec pertinent a la monja pertinent de la congregació i al cap d'uns dies a Can Pujol-Julio van rebre una nota on se'ls deia que ja podien dur la Rosarillo a les monges. Allà va acabar els estudis que li tocaven per ser nena i ser la gran de casa, fins els dotze anys. Un cop instruida a treballar darrera la barra del bar del Centre i servint els vermuts al pis de dalt ple de fum de caliquenyos i puros de més valor. Tots fumaven com a carreters, els rics i els pobres i ella acabava la jornada fumada com una arengada. Feliç d'haver ajudat a casa.
Eufemismes de la vida. La vida de la Roser que li deien Rosario.
