Van agafar el cotxe, une dauphine que en deien de color crema, per anar a recollir en Ramon i la Léontine. feia calor, la tia va dir al tio que l'agafés i la portés a banyar i ell i en Ramon podien distreure's jugant a la petanca.
- Anem a banyar-nos?
- Anem! Que teniu piscina a Rochechouart?
- No tenim el Plan d'Eau?
- El Plan d'Eau?
- Vés a cridar en Philippe si vol venir i que ell t'expliqui què és, agafa la tovallola i les xancletes
Sense pensar-s'ho dues vegades va canviar-se a l'habitació d'una revolada, biquini vermell amb floretes blanques diminutes, tovallola blava amb ratlles blanques i grogues, xancletes blaves de l'estiu passat i al damunt una bata de topos d'una roba de cotó de color taronja i cap a baix a buscar el company de gresca.
- Philippe!!! Tu viens?
- Oú?
- On va au Plan d'Eau. Tu sait ce que c'est?
- Mais oui! c'est un grand lac il y a des poisons, une plage et des pédalos, oui je viens!
Carai quin lloc més fantàstic que anaven a veure un llac amb peixos on t'hi deixaven banyar i que a més tenia barques a pedals. Prometia aquella tarda.
Va ser la primera de moltes, aquell dioa amb en Ramon i la léontine primer van aturar-se al camí de dalt, van baixar i la léontina va agafar lloc a unes taules amb parassol va treure de la seva bossa una Orangina fresqueta i dues més per ella i en Philippe. En Ton-ton va anar a aparcar el cotxe al final del camí on tot just s'estrenyia el pas del riu que donava forma a aquell llac espectacular, quan va tornar venia carregat amb la seva capsa foradada amb les boles de la petanca. En Ramon ja havia col·locat les seves a terra després de saludar tot d'homes que pel que es veia feia estona que hi jugaven.
El joc de la petanca el trobava avorridíssim, veure com acabaven fent fora la bola petita no veia quin interès tenia i anar apamant quina bola feia fora la del contrari tampoc, però en aquell país tots estaven bojos amb les boletes de metall pesat, coses dels francesos!
En Philippe va treure's la samarreta i els pantalonets curts, els va plegar al costat de la seva tovallola i va acostar-se a l'aigua a poc a poc, no feia cara que allò de l'aigua fos el seu element. Ella va treure's la bata de topos la va deixar de qualsevol manera a sobre les xancletes i va correr fins a dintre l'aigua de ciop per treure's de sobre la calor, xipollejant , rient i mullant en Philippe que encara s'ho pensava si ficar-s'hi o no.
- Est-ce-que tu sais nager? - Va dir-li en Philippe amb un fil de veu i mig avergonyit
- Oui? Tu ne sait pas nager? Tu veut que je t'apprenne?
- D'acord mais doucement, l'eau profonde me fait peur! - els ulls se li van fer grossos darrera el cul de got que duia per ulleres, de cop aquella carona de granoteta simpàtica que tenia es va convertir en el d'un gripau menut i amoinat
- Allez, viens, rentre dans l'eau jusqu'au point où je suis! Ce n'est pas profonde! . Va anar-lo a buscar, li va donar la mà i el va fer entrar caminant, enfonsant-se els peus al llot del llac, fins que van quedar cobert a sota aixella.
En Philippe respirava amb dificultat, mig espantat, ella es va sentir de cop molt gran. Ella sabia de nedar perque de ben petites la mare les havia portat a piscina i cada estiu, fins aquell a Rochechouarrt havien hagut d'anar a cursets de natació volguessin o no volguessin. Ara era el moment de fer-ho servir.
- Regarde - va dir-li al noi tot posant tota la cara dintre l'aigua i bufant per treure l'aire - Ton tour!
En Philippe va anar fent el que ella li deia, ara fica la cara a l'aigua i respira com puguis, ara agafa'm les mans i estira't a l'aigua, el llac t'aguanta, ara pica de peus acompassadament. A prop del trampolí van trobar les fustes ideals per fer peus! Van fer moltes classes fins que en Philippe va saber nedar tot sol com un peixet. Pel 14 de juillet, la festa nacional, va poder ensenyar a tothom que ell també en sabia de nedar.
Aquella tarda al Plan d'Eau es va acabar amb una volta pel llac pedalant com dos professional damunt d'u d'aquells patins. Es veia el poble al fons a dalt de la muntanya, amb el castell majestuós vigilant-los, al voltant del llac gent que passejava amb gossos i canalla, la platja plena de tovalloles, la Léontine com una estàtua no s'havia mogut del lloc on la van fer seure quan van baixar del cotxe. En Ramon els feia senyals de !sortiu de l'aigua!" Van girar cua, van gtornar el patí i cap a casa falta gent.
- Tia, hi podré anar sola al Plan d'Eau?
- Sola? No pas encara, quan la Sylvie plegui de la feina aquesta que té i sigui a casa amb ella si que hi podreu anar.
- On em dutxo?
- Ai on et dutxes... si no us heu atura't a cal Ramon aqui no en tenim de dutxa, que no ho recordes. mira ara t'escalfo aigua i preparem la palangana grosa de l'habitació, et rentarem per parts , primer el cap aqui a la pica de la cuina que deu estar ben ple de llot del fi , oi que sí?
Ai les palanganes blanques, l'aigua escalfada, la pica de la cuina per rentar el cap de l'inrevés, les mans dolces de la tia posant-hi sabó, i eixugant-la abans de posar-se el pijama...allò eren vacances!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada