La nena trista està fixada a una foto vella de quan era petita i asseguda a l'orinal blanc, de plàstic,vulgar, passava els fulls dels diaris que la mare li donava per tenir-la entretinguda.
La nena trista va aprendre així que els articles van arrenglerats, que les lletres són com les formigues, petites i negres, posades en filera una darrera l'altra i de tant en tant ensopeguen en pedretes que es diuen comes o s'aturen quan es troben pedrotes que es diuen punt.
La nena trista no està pas trista. Només sembla trista perquè té cara de gran de ben petita, perquè observa i mira a fons i fa témer la mare, la tieta, l'àvia que després de la mirada fixa no es trobi l'observat amb la paraula, el comentari o l'exabrupte dit com qui no vol la cosa, sense intenció de ferir ningú però ferint irremeiablament a qui el rep. Així es va fent com és, la nena trista.
- Que no me l'estic tocant pas la patatona!
mentre acaba de posar-se la goma de les calcetes bé, que l'estrenyien l'entrecuix i molestaven en pujar a l'autobus. La mare, coneguda i reconeguda volia fondre's, no ho va fer, però es va dedicar a replicar el comentari fet per la nena trista en un autobús vermell, ple de gent del poble, coneguda, doncs el va repetir tants cops en festes familiars i trobades amb amics, que la nena trista el va fixar al cervell amb foto incorporada i ara us el regala.
- És molt lleig aquest noi!
l'àvia que es vol morir, la tieta que es trabuca donant excuses a la mare del noi lleig, bona persona, segur,estimat pels seus i pels veins, però lleig i la nena trista ho diu després d'haver-lo estat observant amb els ulls com els mussols fora de l'òrbita mirant d'entendre per quina raó li volien fer creure que era guapo i simpàtic i podien ser amics. Després d'aquella frase, l'amistat quedà dinamitada. Mai fou possible restablir vies de diàleg amb qui fereixes volent o sense voler l'amor propi o l'autoestima, com es diu ara, quina paraulota melíflua "autoestima" ressona en el cervell de la nena trista, tot allò que de fa uns anys es transvesteix per sonar "políticament correcte" li provoca vomitera, vaja.
La nena trista comença avui a caminar en l'aventura bloggera, una altra paraulota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada